Despedida de Tlapa

Dinant amb els "pasantes", aquí quan han fet els 5 anys de carrera, el sisè el fan com a servei social... El Mario, el Carlos i el Jaime (q feia la foto) els ha tocat, com a nosaltres, al cul del món.

Festa de Despedida als 5 companys que marxen abans de Tlapa. Com sempre, sobre la pick up per desplaçar-nos...

Treballant... Sort de la Coca-Cola q ens salva de la deshidratació!

L'Ana lesionada... Va haver de fer repós tota la setmana! jajaja A Tlapa, els esquinços els enguixen! Nosaltres, mentre, montanya amunt i avall... per variar!

"Como me duele que me saquen a bailar..."

Tot i el retard, arriben les fotos d'Acapulco.

La platja paradisíaca on vam estar.

El nostre primer bany al Pacífic, amb companyia del Giovanni, un company de l'Hospital.

I per últim, totes les nenes reunides... A punt per anar a ballar a una discoteca plena de Spring Breakers (criatures americanes).


Us quedem a deure una classe de duranguense.

Ja ens hem banyat al Pacífic!

Les fotos les deixarem per un altre dia pq tenim poc temps... però no podíem deixar d'explicar-vos les nostres aventures per les platges del Pacífic.
El divendres vam arribar a Acapulco, ens vam instal·lar a l'hotel i fins ahir no vam tornar a Tlapa. Ara si, ara ja no som tant "güeritas", ja tenim més color a la pell i classes de "duranguense" a sobre!!!!
Les platges d'Acapulco no tenen res a envejar a la Costa Brava, però diumenge ens vam allunyar del centre (amb els amics de l'Hospital q ens acompanyaven fent-nos de guies) per dur-nos a una platja típica de película: no hi havia ningú, mar obert, amb moltes onades i diverses hamaques per tombar-se, mentre dinavem tots junts un peix q no sabem com es diu, però q estava boníssim (primer dia q megem peix des de q estem aquí!).
Va ser a la platja, quan jugant un partit de futbol, l'Ana se'ns va lesionar i ara té el peu esquerra amb un esquinç! Però ho superarà sense problemes, tots els metges estem per ajudar-la! jajaja
I a les nits, poc dormir i molta festa. Però aquí tothom balla de conya i per això ens han fet sessions intensives de reguetón i "duranguense" (la música típica de l'estat de guerrero).

Us penjarem les fotos, se'ns falta. Perquè al final no hem hagut de marxar a Comunitats i ens quedarem tota la setmana a l'Hospital... així q a la mínima q poguem, penjarem les fotos!

Molts petons a tots!


PD: Perquè tots em voleu fer pujar a Collbaix??? No és comparable, aquí, quan tornem a "casa", ens espera un dinar a base de Tortitas, q donen molta energia! jajaja.
Però si, estem somiant amb un entrepà de pà amb tomàquet i pernil! Ens el portereu a l'aeroport quan ens vingeu a buscar, oi papes?

Un dia d'aventures... (Dimarts i 13)

Avui ens hem cagat amb el "poble" on ens tocava treballar: Tlaquiltzingo (a la foto, una dona fent tortillas... el nostre menjar habitual)

Ens hem passat 6 hores, sota el sol, casa per casa, montanya amunt i avall com cabres monteses, buscant dones embarassades... No ens hem trencat res de miracle! 2 dones de ciutat grimpant! Sort que avui havíem deixat les xancles a l'alberg!

Peró lo bo estava per arribar...

A les 14h, ens ha vingut a buscar el nostre conductor de la pick up... com que la carretera a Tlapa, estava bloquejada per una manifestació (per demanar més transport públic pels pobles), l'home ha agafat un camí alternatiu, estil ruta 4x4. Fins aquí bé, el problema es quan el cotxe s'ha quedat enfonsat a la sorra i la roda no avancava... Hem baixat tots i de sobte han arribat 2 furgonetes plenes de canadencs (q encara no hem entés q fan a Tlapa), i corrent, han baixat tots per treure el cotxe...

Tota una aventura!

El nostre cap de setmana...

Encara que sembli mentida, estavem veient el Barca - Madrid... I la poca gent que hi havia al bar, també eren del Barca!

Un dels mercats de Tlapa, envoltats de peix sec.

L'Ajuntament de Tlapa, a la paret hi ha representada l'historia de Méxic en un mural, fins i tot els "espanyoletes" quan els van colonitzar...

La Voz de la Montaña

Dissabte a la nit més festa... per variar!

Les cuineres de l'Hospital, la Glória i l'Antonia, ens van explicar que la radio regional "La Voz de la Montaña", cel.lebrava els 24 anys d'emissió. I sense problemes, ens em vam anar amb elles i els seus marits. jejeje

"La Voz" es una radio per la unió i difusió de les diferents cultures indígenes que habiten a l'Estado de Guerrero, subvencionada pel govern estatal.

Hi havia 5 escenaris on tocaven diferents grups de la regió i amb les cancons dels quals vam ballar. I ens sembla que fins i tot ens van grabar per la tele local!

Equip "Venezuela"

Hola ¡¡¡¡¡¡¡

somos Alvaro y Ana y supongo q Mireia y Jordina nos han presentado..........

La verdad q muy bien y menos mal q hemos congeniado xq si no....

ya sabeis q somos el equipo Venezuela y q hemos pasado estos primeros dias x Tlapa y q lue subiremos alas comunidades a ver q onda como dicen aki.

Hoy andamos estresados xq no sabemos si hemos comprado el billete xa Chiapas o no, un poco surrealista xo bueno, ahora llamaremos y lo confirmamos.

Muchos recuerdos xa Cataluña y esperamos visitaros

Muchos besos

Ana y Alvaro

Festes Xalpa (versió correcte)

El dijous a la tarda, vam aprofitar per anar fins a Xalpa... Enfilats sobre la pick-up i agafades a les barres fent bíceps, fent mitja hora de camí per montanya. Hi cel.lebren durant dies, una festa religiosa en honor al crist... La gent fa hores de cua pq els flagelin allá on els fa mal, i així diuen q es curen. Nosaltres no vam fer cua!!!!

A la foto, és el Rodeo que tenien montat, la gent s'amuntegava per la montanya per veure-ho. Aprofitant la festa es monta un mercat pels voltants, on no hi falten "xarlatans" que intenten vendre productes miraculosos que serveixen per tot! Fins i tot per les cataractes!

Festes de Xalpa

Feina

"Dos fotitos" com dirien aquí, sobre la nostra feina.

Amb els pijames verds de quiròfan (Balti: el part i la reanimació la vam fer pq aquí ens ho expliquen tot, amb paciència i sense opció a poder-los dir que no) i les bates blanques (que ja estàn plenes de pols) pq ens reconeguin als poblats com a metges. El poble de la foto és el nostre primer poblat, Ahuatepec que hem necessitat que l'Obdulia ens fés de traductora pq parlen un dialecte indígena, el Nahuatl.

Per avui ens despedim, que ja hi ha son.

Petons a tots "gûeritos"!

Tlapa

El nostre entorn, els que ens acompanyen a totes les fotos són l'Álvaro i l'Ana, ell és de Soria i ella de Valladolid, i som els 4 que farem les activitats junts.

Al "Zocalo" (centre) el dia de la foto, hi havia un concurs de balls folklòrics. No van parar de saltar durant mitja hora! (i llavors a l'esbart ens queixem...)

Tlapa és una barreja entre pols, cotxes, botigues i gent que ens mira encuriosits. Som "gûeritos" (= blancs - tot i q avui som més aviat vermells!-). Ès una ciutat molt viva.

Hospital de la Madre y el Niño indigena Guerreguense

Aquesta és la nostra casa durant l'estada a Tlapa fins que ens enviin a les comunitats (poblats molt més aîllats de la ciutat).

La gent és molt acollidora, però encara ens costa d'entendre... Ara mateix un home ens ha fet una broma que la Jurdi i jo encara no sabem què és el què feia gràcia...

Sort de les cuineres, que ens deixen agafar més entrepans dels que ens toquen. Aquí els horaris de cuina són: esmorzar de 9 a 11 (però els ous i el bacon queden curts en comparació, aquí poden esmorzar pollastre, tacos picants i fríjoles); dinar de 4 a 5 de la tarda (aguantes gràcies al potent esmorzar); sopar de pobre a les 9, amb un sandwich.

Ens estem enrollant pq les fotos triguen moooolt a carregar-se...

No tot és feina

Acabant la nostra jornada laboral i mentre tenim els companys de batalla fent la migdiada, amb la Jurdi ens hem decidit a venir-vos a explicar què tal ens va tot...
Ahir ja vam començar a entendre la nostra funció/objectiu aquí: col·laborar amb el projecte de disminuir la mortalitat materno-infantil. Es tracta d'anar poble per poble, investigant quines dones estan embarassades... i no cregueu que és tant fàcil!!!! Ahir només vam veure papers que hauríem d'omplir i avui ja ens hem posat a la feina.
De bon matí, Jurdi, Ana, Álvaro i jo, enfilats darrere la pick up (per variar) ens han portat travessant el riu (això és millor que fer una ruta amb 4x4!) fins a un poblat el nom del qual és difícl de pronunciar: Ahuatepec. Intentarem posar fotos perquè us en féu una idea... De moment, la Jurdi i jo ja tenim les galtes vermelles pel sol i els peus bollint, hem descobert 5 embarrasades i hem viscut la realitat amarga d'aquest país.
Però no us penseu q tot és feina... de fet ho va ser fins ahir a la tarda!
Ahir a la tarda, vam agafar una "micro" (= furgoneta tipus band, destartalada i amb el sotre baix, que fa la funció de bus urbà). Per plantar-nos a l'alberca (= psicina) d'Alpoyeca, on no ens vam banyar, pq l'aigua tenia un color sospitós i semblava més una bassa, però el lloc era curiós. En mig del desert, envoltats de cactus, un terreny amb gespa, unes 4 "piscines", taules de picnic, pista de voleivol... i una temperatura de nassos! (també intentarem penjar fotos...)
Escriurem aviat,
Jordina i Mireia

Des de l'Hospital de Tlapa

Per fi! Hem tingut un momentet per poder connectar-nos a internet. Ara mateix sortim de la sala de parts, jo he portat un nen el món i la Jordina li ha fet la reanimació mentre jo cosia a la mare...
Tenim la connexió a internet difícil, però intentarem fer-ho de tant en tant, per anar-vos explicant què fem...
Estem vivint el mig del no res, envoltats de cactus i desert, a 6 hores de la civilitació, però envoltats de mexicans que ens tracten com si ens coneguéssin de tota la vida.. ja ens han ofert 2 cases per poder anar a Acapulco i tot de gratis (la idea és anar-hi el cap de setmana q ve)
Som 9, dormim a un alberg que està al costat de l'hospital, tot de nova construcció (2 anys)... Però d'aquí uns 15 dies ens envien a les comunitats, on serem el metge atent les 24 hores i allunyats de tot... Ja en tenim ganes! Perquè aquí només veiem dones que han de parir... Tot i q ens deixen fer de tot!
Ja ens ha passat alguna que altre peripècia, q ja intentarem anar explicant. A part del menjar picant, dels esmorzars amb tacos (res a veure amb les fajitas), del nostre medi de transport enfilats darrera la pick up tots 9 (Roger, pensem en tu! jejeje)... Sense anar més lluny, el primer dia ja ens volien timar fent-nos pagar per dur-nos a Tlapa, pel camí ens van parar polícies armats amb metrelletes i de poc no ens ofeguem de la calor q hi feia!
Ara us deixem, ens toca anar a dinar... aquí es dina a partir de les 4 de la tarda... i es beu aigua amb sabors... avui toca amb sabor a orxata... A mi no m'agrada, però la Jordina li troba prou bon gust...
De moment els mosquits estan controlats, la diarrea també i la son encara no ens guanya... però el Tequila si!!! Sort que és el país de la Corona!

Petons a tots, intentarem connectar més sovint,
Jordina i Mireia