Per fi! Hem tingut un momentet per poder connectar-nos a internet. Ara mateix sortim de la sala de parts, jo he portat un nen el món i la Jordina li ha fet la reanimació mentre jo cosia a la mare...
Tenim la connexió a internet difícil, però intentarem fer-ho de tant en tant, per anar-vos explicant què fem...
Estem vivint el mig del no res, envoltats de cactus i desert, a 6 hores de la civilitació, però envoltats de mexicans que ens tracten com si ens coneguéssin de tota la vida.. ja ens han ofert 2 cases per poder anar a Acapulco i tot de gratis (la idea és anar-hi el cap de setmana q ve)
Som 9, dormim a un alberg que està al costat de l'hospital, tot de nova construcció (2 anys)... Però d'aquí uns 15 dies ens envien a les comunitats, on serem el metge atent les 24 hores i allunyats de tot... Ja en tenim ganes! Perquè aquí només veiem dones que han de parir... Tot i q ens deixen fer de tot!
Ja ens ha passat alguna que altre peripècia, q ja intentarem anar explicant. A part del menjar picant, dels esmorzars amb tacos (res a veure amb les fajitas), del nostre medi de transport enfilats darrera la pick up tots 9 (Roger, pensem en tu! jejeje)... Sense anar més lluny, el primer dia ja ens volien timar fent-nos pagar per dur-nos a Tlapa, pel camí ens van parar polícies armats amb metrelletes i de poc no ens ofeguem de la calor q hi feia!
Ara us deixem, ens toca anar a dinar... aquí es dina a partir de les 4 de la tarda... i es beu aigua amb sabors... avui toca amb sabor a orxata... A mi no m'agrada, però la Jordina li troba prou bon gust...
De moment els mosquits estan controlats, la diarrea també i la son encara no ens guanya... però el Tequila si!!! Sort que és el país de la Corona!
Petons a tots, intentarem connectar més sovint,
Jordina i Mireia
