martes, 13 de marzo de 2007

Un dia d'aventures... (Dimarts i 13)


Avui ens hem cagat amb el "poble" on ens tocava treballar: Tlaquiltzingo (a la foto, una dona fent tortillas... el nostre menjar habitual)

Ens hem passat 6 hores, sota el sol, casa per casa, montanya amunt i avall com cabres monteses, buscant dones embarassades... No ens hem trencat res de miracle! 2 dones de ciutat grimpant! Sort que avui havíem deixat les xancles a l'alberg!


Peró lo bo estava per arribar...


A les 14h, ens ha vingut a buscar el nostre conductor de la pick up... com que la carretera a Tlapa, estava bloquejada per una manifestació (per demanar més transport públic pels pobles), l'home ha agafat un camí alternatiu, estil ruta 4x4. Fins aquí bé, el problema es quan el cotxe s'ha quedat enfonsat a la sorra i la roda no avancava... Hem baixat tots i de sobte han arribat 2 furgonetes plenes de canadencs (q encara no hem entés q fan a Tlapa), i corrent, han baixat tots per treure el cotxe...
Tota una aventura!

11 comentarios:

Anónimo dijo...

Apa! ja veig que no pareu i aneu amunt i avall. Estic segura que no ens enyoreu gens! A més si a sobre de tenir tantes aventures us trobeu 2 furgos plenes de canadencs!! O també hi havia canadenques? jeje

Petons

Alba

Anónimo dijo...

EI PADRINETA!! VEIG QUE US HO PASSEU MOLT BÉ. EM FEU MOTA ENVEJA JO QUAN SIGUI GRAN VULL SER COM TÚ I TENIR EXPERIÈNCIES COM AQUESTA!!!. LA MARE EM DIU QUE LI FA GRÀCIA AIXÓ QUE VAGIS AMUNT I AVALL TÚ QUE NO VOLIES NI ANAR A COLLBAIX, PERÒ ESTAR MOLT BÉ!!, QUAN TORNIS PODRIEM ANAR A FER MONTANYA ( JO DINS LA MOTXILLA ES CLAR). PER LA MONA NO PATEIXIS, JO NOMÉS VULL VEURE'T AVIAT BEN MORENETA.
EL PARE EM DIU SI T'AGRADEN LES TORTITAS!!, I LA MARE DIU QUE VIGILIS AMB ELS CANADENCS....., QUE ELLA UNA VEGADA QUAN TÚ ERES COM LA NEUS ( 3 ANYS) LA VAN AGAFAR UNS "MACHOTES", LI VAN FER LA BARCA I LA VAN TIRAR AL MAR, I ELLA PATIA PER TU QUE ERES A LA PLATJA MIRANT I NO ENTENIES PQ LI HAVIEN FET...( T'ENRECORDES?)
RECORDS DE TOTS, LA NEUS TBÉ ET FA UNA ABRAÇADA BEN FORTA I JO UN PETONAS BEN GROS!!
X LA JORDINA TBÉ UN DE BEN GROS( ESTEU GUAPISSIMES)

Anónimo dijo...

Hola Jordina, Mireia, Alvaro i Ana. ja esteu tots més que presentats.Casi de la familia...encara que a l'altra punta del mon. Realment el paissatge es fantàstic....val a dir que deu ser el menys semblant als boscos del canada. Sort que heu deixat les xancles , perquè si no hi deixareu la pell. Jordineta...anirien bé unes botes de montanya? jejeje se que no ens pots dir que si...però ....
Un petonas i una abraçada molt gran Cuideu-vos molt.

Anónimo dijo...

Ara tornava a veure les fotos i pensava : QUE DONARIEU PER UN PA AMB TOMAQUET I PERNIL!!!!

petonets

Anónimo dijo...

Hola boniques! I bonic!
Quines aventures, tot per buscar embarassades!!! Espero que almenys les trobeu...jejeje.
Un besito enorme.

Anónimo dijo...

Qui t'ha vist i qui et veu...caminant com les cabretes, ni a Cubelles volieu anar a veure-les..."era massa lluny?"
Cuida't l'estomac que tanta tortita...clar que sempre deuen ser més sanes que "les tequiles"
Un petó

Núria Blanes dijo...

Hola!!!!!
Quina canya de blog, no??? I quina enveja... ja tenen raó tota aquesta gent quan us diuen que esteu guapíssimes... així qualsevol!! jejeje! A disfrutar-ho, tu!! I a viure-ho al 100%!!
Jo també entraré a cotillejar de tant en tant... ;-p
Petonets molt grans!!

Anónimo dijo...

Mireia. el pare i la mare miren les fotos cada dia. Feu la vostra feina molt ben feta. ¿Com anat per Acapulco? Heu vist les fantastiques onades del pacific.Petons.

Anónimo dijo...

Estem al corrent de tots els e-meils que envies. Avui, a través d'Internet hem pogut veure i llegir totes les aventures que has
anat explicant. Et trobem a faltar però veiem que estàs contenta i satisfeta. Quan tornis ens hauràs de dedicar una sessió especial de fotos i comentaris. I també de les moltes anècdotes.Molts petons dels teus avis.

Anónimo dijo...

ESTEU DE RESACA??????? VOLEM FOTOS D'ACAPULCO!!!! A VEURE ESTOS CUERPOS DANONE.

PETONS

Anónimo dijo...

Maka!!!!!
Que sàpigues que quan tornis no hi haurà excuses que valguin, veig que ja et vas entrenant,així que anirem a pujar a collbaix...Em costa imaginar-te fent la cabreta per aquests móns (jeje). Les fotos són molt xules i tot això que expliqueu ens ajuda a fer-nos una idea de tot el que esteu vivint, una experiència molt intensa, oi?
Cuideu-vos molt, una abraçada i un petó ben fort Muuuuuaaaaakk